2016
desembre
Estàndard

Ruta Khubi Khubam[2]: Yazd, la ciutat conservadora on passen coses surrealistes

Arribem a Yazd de nit, fa fresqueta i el taxista que prèviament ens havia preguntat perquè anàvem a aquell hotel, ens deixa davant la porta del mateix. Intentem entrar, però la porta és tancada, busquem un timbre, però no n’hi ha. Acabem trucant a la porta, però ningú obra. Truquem per telèfon i ningú contesta. Amb aquestes que passa un cotxe de la policia i un dels nois iranians hi surt corrents al darrere a veure si sabien si hi havia alguna altra entrada a l’hotel o si saben què passa. En aquest moment el noi jove que feia de recepcionista obria la porta. Continue Reading →

more
Estàndard

Ruta Khubi Khubam[1]: Shiraz i les grandeses de l’imperi persa

Vint-i-cinc de desembre; i deixem el fum, fum, fum de Teheran per anar cap al sud. Agafem l’avió amb destinació Shiraz a la tarda-vespre (el vol anava amb retard). Sorprèn que a l’aeroport nois i noies anem per controls de seguretat separats. Després d’una llarga espera (el vol anàva amb retard), agafem l’avió i en una hora i poc més arribem a la capital de l’antiga persia. Taxi i a l’hotel, doncs l’endemà(Sant Esteve) ens esperarava un dia d’aquells plens de coses. Continue Reading →

more
Estàndard

Bon Nadal des de l’Iran

Ara farà dos dies que vam arribar a Teheran, capital de l’Iran, que amb una població de 8 milions d’habitants és una de les ciutats més depenents del cotxe del món. De fet, tot està pensat pel cotxe (i amb cotxe hem d’anar a arreu). La ciutat és creuada per un munt de, diguem-li autovies, que formen una extensa teranyina al voltant de tota l’àrea metropilitana. A més, que hi circulin tants vehices, i sumat a la meteorología, fa que hi hagi uns nivells de contaminació altíssims.

Continue Reading →

more