2017
juliol
Estàndard

Winter is here

Ja sabeu que no sóc massa amant de la calor, així que aquestes vacances torno a ser ben amunt, molt amunt. Estic de nou a Grenlàndia. Ara! Aquesta vegada el nom del poble on em trobo és cap i cua i molt més fàcil de llegir que la darrera vegada(Ittoqqortoormiit); Benvinguts a Qaanaaq.

Qaanaaq és un assentament prou modern, sorgit arrel de la guerra freda, quan els americans van instal·lar una base militar (Thule) al nord grenlandès, i al fer-la, van forçar a desplaçar tota la població de Pitufik al acabat de crear Qaanaaq(en tres des!). Deixant així terreny lliure per a fer la base militar més septentrional de l’exercit dels EEUU en una ubicació ideal per interceptar míssils russos.

Amunt en el cercle polar àrtic, i a pocs kilòmetres del Pol Nord, a Qaanaaq no hi ha res. Tret del fred, es car. Estem entre 2 i 7 graus a ple més de juliol, pel que després de l’estrena de la nova temporada de Game of Thrones(que no puc veure!), el  títol del post era obligat.


Igual que a Ittoqqortoormiit, vinc a fer un voluntariat amb els nens i nenes  Qannequessos, nens i nenes que acabada l’escola, no tenen res a fer en aquest lloc tant aïllat i on no es pon el sol en tot l’estiu, i on  se li sumen diversos problemes afegits, que ja explicaré. Per fer-ho, hem viatjat fins aquí, i durant un mes, un grup de 16 joves procedents de diferents llocs del globus.

Al poc d’aterrar a Thule, havíem d’agafar un helicòpter, però no podien volar amb el temps que feia, així que ens vam quedar al recinte militar (on hi havia absolutament de tot) per més temps del compte. A mitja tarda, un helicòpter va poder sortir, en ell hi vam anar tos els “no-danesos”, ja que a diferencia de la resta del món, només americans i danesos (van permetre la instal·lació de la base i el pacte de l’època encara perdura) poden voltar lliurement per les instal·lacions. Els organitzadors del camp son danesos, així que, al ser l’únic que havia estat a Grenlàndia abans dels que volàvem, em van deixar com a responsable del grup. :S

des de l’helicopter

45 minuts d’helicòpter, sobrevolant fiords, glaceres, aigua, icebergs, gel i neu ens van dur fins a Qaannaaq. Després de molt esperar, un home (que no he tornat a veure) ens va venir a buscar i ens va dur amb cotxe fis la casa on ens allotgem. Allà ens va rebre una parella, amb qui vam tenir una feinada de déu per entendre’ns, que ens va ensenyar la casa on ens allotgem.

vistes desde casa

 

Vam acabar-nos d’instal·lar als volts de les sis, així que va tocar córrer i trobar el supermercat del poble abans no tanqués, que com no podia ser d’una altra manera i igual que a Ittoqqortoormiit, no hi havia absolutament res. Un paquet d’arròs, acompanyat d’unes verdures congelades (caducades!) van ser el nostre primer sopar. De fet, hi ha més coses semblants a part de l’estoc del supermercat. Les cases son idèntiques, el paisatge increïbles, hem de sortir del poble amb escopeta, i tenim “shit man”! Per petició popular, prometo penjar una foto dels WC’s algun dia.. De mentre us deixo amb una foto més artística i amb una altra dels nostres veïns:

Aviat, més i  millor! Una abraçada!

more