A la caça del turista!

For english version scroll down

Aquest post no és tant per dir què estem fent, per on anem o què hem visitat, sinó per parlar de la gent, que a tall general, ens estem trobant.

Comencem per les cases on ens allotgem, on la gent és encantadora, atenta, servicial i on donen el millor de si mateixos per a satisfer les nostres necessitats. Però, la gran part del dia es passa fora de la casa, i lluny de les quatre parets que et donen tranquil·litat, el panorama és molt diferent.

bitllet-amb-potes

Al carrer, trobem dues classes de cubà. Les persones que estan fent la seva vida, i, a no ser que els preguntis alguna cosa, no et diuen res (sortosamet, la majoria). I els “Jinetros”, que et veuen com un bitllet amb potes i ulleres de sol i s’apropen a tu amb la única i exclusiva intenció d’esgarrapar-te algun caler. Aquests darrers són tant molestos com pesats (i creieu-nos, que ho son molt de les dues coses), i fan un greu favor als qui, honradament, volen fomentar el turisme al país ja que a vegades no sortiries al carrer per no haver-te’n de trobar.

En destacarem sis tipus principals:

  • Taxistes: no són ben bé jineteros ja que realment et volen oferir un servei, però són pesats igual i sempre et volen cobrar més del compte, així que els cataloguem com a tal. Primer els dèiem un –no, gracias- però seguien insistint. Després –no-, però seguien insitint. I ara no els diem res, però segueixen insistint… Inclou variant de conductors de carro i bicitaxi.
  • Barjaules (o també conegudes com a jineteras) [aquestes són nocturnes]. ¿Guapo, quieres una chica? o que et vagin tirant petonets quan passes pel seu cantó són els reclams més evidents. Passant d’elles ni sol haver prou, però a vegades s’apropen i t’insisteixen.
  • Els qui volen diners i prou. Se’t solen apropar amb un -hola, de dónde eres?- són insistents, i si els respons, de seguida et donen conversa, consells de la ciutat, per acabar-te demanant diners. En negar-nos proven que els regalem un objecte (rotllo ulleres de sol), com si això ens sortís més barat que donar-los la calderilla que portem a sobre.. (inclou la variant del sordmut. Que té tot de papers amb preguntes i al final t’acaba traient un paper amb l’idioma que toca demanant diners.). Destacar que alguns nens, proven d’imitar-los i malauradament en uns anys acabaran sent més bons que els seus mestres.
  • Els qui t’ofereixen coses; chicas, un restaurant, un local de mojitos, un festival de salsa, una casa millor, i més barata, una visita turística, etc…
  • Els qui volen diners i prou, però no estan d’hòsties. Així que directament sense un hola previ et demanen que els donguis pasta, les sabates o les ulleres de sol.
  • Els “generosos” que et regalen coses. Amb aquests no te n’adones que t’han posat dues polseres a la munyeca i t’han donat una llagosta feta amb fulles de canya, tot dient que t’ho regalen. Obviament; esperen un regal econòmic que no val la merda que t’han engatussat a canvi.

Com a tot arreu, hi ha gent maca i lletja. La llàstima és que la més visible sempre és la lletja, i això treu molt d’encant a un país interessant i amb un potencial brutal.

Hi International friends!

This post is not about what are we doing, where are we going or what have we visited, instead it is a post to talk about the people we met or simply crossed until now.

Let’s start with the “casas” were we host, where people are lovely and offer the best of themselves to satisfy our necessities. But most part of the day is spent outside and, far from the four walls that gives us peace, the scenario is way different.

bitllet-amb-potes

On the street we found two types of Cuban people. People who are doing their lives and, unless you ask them something, they continue their way (fortunately, the majority). And the “Jineteros”, people that see us like dollar bills with legs and sun glasses, and that approach you with the unique and exclusive intention of getting some money from you. The second ones are annoying as hell and do a weak favor to the other honest Cubans that try to foment the tourism in the country, due to tourists sometimes don’t feel like going out to avoid facing them.

We’ll focus on the six principal types:

  • Taxi drivers: they are not exactly Jineteros because they try to offer a service, but they are annoying as well and they always try to raise the price, sometimes even 4-5 times the normal one, so we consider them as Jineteros. First, we tell them –No, thanks- but they insist. After, we say –no-, but they keep insisting. Finally, we ignore them, but they keep insisting…
  • Prostitutes (also known as Jineteras) [they appear at night]. ¿Hey sweetheart, do you want a girl? Or sending you kisses when you walk next to them are the typical ways to get your attention. Ignoring them uses to work, but sometimes they approach you and keep insisting.
  • The ones that only want money. They approach you with a –hey, where are you from?- they are persistent, and if you answer them they start talking with you, offering advices of the city to end up asking for money. When we say no, they try to get some present from us (like sunglasses), like if it was cheaper to give them the glasses instead of few coins we have in our pockets… (Includes the variation of the deaf man, who has a lot of papers with questions and at the end he comes up with a paper in the language you said, asking for money). We want to remark that some kids try to copy the adults, and unfortunately, in some years they will be better than their teachers.
  • The ones that offer you things; girls, a restaurant, a bar with the best mojitos, a salsa festival, a better house, and cheaper, a guided tour, etc…
  • The ones that want money but don’t even try to hide it, so they come directly to you, without even saying “hi” and ask you for money, the shoes or the sunglasses.
  • The “generous” ones that give you things as a present. You don’t realize that they have put you two bracelets in your wrist and they have given you a grasshopper made with leafs saying that it’s a present. Obviously; they are waiting for an economic present that is not worth the shit they have given you.

Like everywhere, there is good and bad people. The pity is that the most visible people use to be the bad one and this makes an interesting country with a huge potential lose attraction.

 

 

One Response to “ A la caça del turista! ”

  1. Això que expliqueu de que et regalen coses i desprès et demanen diners, no cal anar a Cuba, ja ho vaig viure a Florencia. Va ser molt dificil desenganxar-nos.
    A banda de tot això veig que teniu cara de felicitat.
    Ja tinc ganes de veure-us.
    Una abraçada.

Deixa un comentari

*
*

*