Ruta Khubi Khubam[1]: Shiraz i les grandeses de l’imperi persa

Vint-i-cinc de desembre; i deixem el fum, fum, fum de Teheran per anar cap al sud. Agafem l’avió amb destinació Shiraz a la tarda-vespre (el vol anava amb retard). Sorprèn que a l’aeroport nois i noies anem per controls de seguretat separats. Després d’una llarga espera (el vol anàva amb retard), agafem l’avió i en una hora i poc més arribem a la capital de l’antiga persia. Taxi i a l’hotel, doncs l’endemà(Sant Esteve) ens esperarava un dia d’aquells plens de coses.

A les vuit i mitja, una forguneta amb un xòfer que vam contractar un dia abans, ens esperava a la porta de l’hotel, per fer cap a Persepolis. Persepolis, construïda cap al 500aC va ser la capital de l’antic imperi persa i una obra col·lossal, amb edificis d’una mida gegant. De tot això, avui només en queden ruines, però les altes columnes que encara aguanten dretes, no et deixen indiferent.

En acabat, seguim amb la furgo fins a Naqsh Rostam. Unes tombes en forma de creu escarbades a la muntanya.

D’aquí, hem anat a visitar diversos jardins, molt ben arreglats que alberguen tombes de poetes. Un dia super intens que acabem fent Shisha i menjant Laboshak! (El Laboshak, és com una llengua d’aquelles àcides mida A3, fet a base de magrana o altres fruites premsades.)

L’endemà ens n’anem a la mesquita Shah Cheragh. Impresionantment gran i plena de detalls. Per entrar-hi, aquí les noies s’han de posar un shador (mocador que cobreix tot el cos, excepte la cara) per a entrar-hi. Obviament, tal i com ja ens haviem trobat a l’aeroport, noies per una porta i nois per una altra. Ambdues portes amb els seus respectius controls de seguretat. Un cop dins l’inmens i majestuós pati de la Mesquita les noies no arribaven, doncs al control de seguretat les havien parat per portar una baralla de cartes tipus pòquer a la motxilla (les cartes de pòquer són il·legals!) Per sort van aconseguir passar, desfent-se de les cartes que algú va guardar amb grandíssima cautela.

Un cop dins, acompanyats d’un guia, vam visitar tots els exteriors. Com a no-musulmans no podiem entrar als interiors. No obstant, les noies que anàven ben tapadetes amb el seu shador, van entrar-hi “intentant” no aixecar sospites. En el meu cas, tenint en compte les pintes de guiri que faig i la meva jaqueta i bambes blaves, era un pèl més complicat burlar el control, així que em vaig conformar a morir-me d’enveja 😛

En acabat, gelat típic fet amb algo de safrà, i una mena de fideus de cabell d’àngel dolços i amb xarop de llimona per sobre, i cap a sopar (i xixa) en un garito on tenien la música a tope. Locals com quest és el més semblant a una discoteca que podem trobar a Iran.

L’endemà, ens despertem per encarar el darrer dia a Shiraz, i disposats a fer fotakas a la mesquita Nasir ol Molk. I perquè fotakas? Doncs peruquè aquesta mesquita és coneguda per les fotos dels seus vitralls de colors que deixen passar la lllum solar omplint les seves catifes de mil colors. Una imatge val més que mil paraules, així que aquí va! ;P

A la tarda, visita als jardins d’Eram(foto de sota) i agafem l’autobús “que no para per fer pipi” cap a Yazd.

Aquí va un apunt que serà útil per entendre un futur post. Un home, pare ric d’una coneguda d’un dels nois que viatjava amb nosaltres, la qual estava en procés de selecció en l’empresa on treballava aquest noi,  ens va portar fins l’estació d’autobusos amb cotxe, regalant-li a ell figues, magranes i safrà (com l’equivalent a 300€ de safrà!!!! WTF!). Alhora ens va comentar que li diria a un amic seu de Yazd que anàvem a la ciutat.

 

Deixa un comentari

*
*

*